La memòria de les mans

Deixo anar aquesta cançó
Perquè el vent la porti lluny
Perquè apropi un tros de món
A la cala dels teus ulls
És plena de pobles vells
D’enyorances i records
Perquè t’inundi el cor, com un estol d’ocells
Si un dia sents cantar-la a prop
Vam sortir una nit per navegar
Vam deixar les pors en una platja
Presos del desig: els cossos enllunats
Amb el vaivé de les onades
Resseguint la teva pell de sal
Vius com un estiu salvatge
Presos del verí: els cossos enyorats
A la memòria de les mans
Ja fa molt d’aquell estiu
Qui sap on t’ha dut el món
Si també somrius per dins
Quan fondeges els records
Si a les nits que cantes trist
El teu llit es un vaixell
Resseguint els mars de la meva pell
Aixoplugant-nos de l’oblit