Sa Dragonera

Som una illa més,
un dia vaig partir de casa
i em vaig perdre pels boscos de la mar.
Som una illa més
els cabells enredats, ara al fons,
ara sobre les aigües,
com un petit illot,
rocam per als naufragis.
Som una illa més,
el vent i les tempestes m’han obert els braços,
i tenc els ulls
sempre badats cap als estels.
Som una illa més,
l’oratge ha modelat el pit i el ventre,
i em nien als forats
gavines i dragons.
Som una illa més,
i cada hora m’acompanya amb els seus colors
fins al portal de cada nit.
Dins aquest cau ombriu
el meu cor de terra
encara canta, salvatge.