Lamma-bada

Amat, amat que espero cada jorn
L’amor per tu esdevé malaltia:
Absent de tu, jo sóc malalt d’enyor;
I un jorn amb tu m’obre més la ferida
Malalt, malalt de cos i d’esperit
Un mal plaent, només d’amor nodrit
Quan més esper, més amat i servit
Quan més remei, més poc em puc guarir
L’amic em veu perdut d’enteniment
I em diu: «Per què poseu la nit al dia
Per què moriu d’amor tan resplendent?»
«Perquè abans sense l’amor vivia»
Només l’Amor, uneix follia i seny
Nodreix el mal amb mal de més voler
Presó i ermàs dels aimadors pendents
Miratge estrany el buit que els protegeix