La Serenata

Si et desperta una veu de matinada
Mentre t’abraça qualcú que no sóc jo
Amor escolta, si vols pots escoltar-la
Sense renou: tu fes que encara dorms
No has de dubtar, ni anar a la finestra
Aquesta veu només pot ser la meva
La que et parlava quan érem l’un per l’altre
Un sol país tenint un sol llenguatge
Si la veu que duu la matinada
Desperta l’altre, tu no tremolis, vida
Digues que va sense nom la serenata
Fes que s’adormi, amb qualsevol mentida
Pots dir-li així: qui canta sense mida
O està embogit o es mort de gelosia;
La nit s’apiadi del desesperat
La veu va sola i un cant a tu què et fa?