Es Fa Llarg, Es Fa Llarg Esperar

Oh que llarga es fa sempre l’espera
quan s’espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l’espera
quan s’espera la mort de l’amor.
Quan s’espera que tot ja s’acabi
per tot d’una tornar a començar
quan s’espera que el món tot s’enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se’n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se’n vol anar mai
perquè els dies se’n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!
I es fan lents els matins i les tardes
quan l’espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!
I es fan grises les hores d’espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t’espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!