Deu mil anys i un dia

Una cita a les fosques
en un carrer tancat
i quan per fi et toco
sento bullir la sang
Cauen les petjades
damunt la meva pell
les teves mans càlides
oscil·lant per sobre meu
Oh no, he fracassat
continuo sent un somniador
oh no, he fracassat
ja no hi ets
S’amaga dins el meu cos
un pensament llunyà
una mà imaginària
indicant-me on haig d’anar
El dia mou les coses
el temps es fa expectant
l’aire porta en l’aroma
la teva veu distant
Oh no, he fracassat
continuo sent un somniador
oh no, he fracassat
ja no hi ets
Deu mil anys i un dia, sempre
esperaré que puguis tornar amb mi
Em conformo amb la mirada
que m’estàs robant
una carta poc pensada
des d’un lloc molt estrany
Espero en el silenci
d’una vella estació
una nota, un misteri
que em porti el teu retorn