Sobre Un Mirall

Fulles que ha anat fent caure el temps,
bufan contracorrent
les vols abraçar.
Jugues a creure’t qui no ets
i amb un plec d’arguments
et vas disfressant.
Omples sovint la soledat
amb la felicitat
que compres a grams.
I et descuides d’un cor ple de rovell
que es mou fet un cabdell.
Maldestre ha intentat no fer-se gran.
Sures tot sol
enmig d’un oceà, sense port.
La vida se t’en va com la sort,
que s’ha cansat d’esperar.
Fa massa temps que fuges de tot.
Camines sense anar mai enlloc.
I vius apedaçant el teu món
que se t’està desmuntant
a mida que veus l’engany.
Busques la cura en un remei
que ajuda a tocar el cel
i et torna a ensorrar.
Rutlles tan sols en el moment
que l’amargor que sents
et va gola avall.
Jures que ja no hi tornaràs.
Però les promeses que ara et fas
demà les desfàs sobre un mirall.
Sures tot sol…