Parla

Des del primer moment sabies
Que podries enredar-la
Sé que li vas prometre el cel
Malgrat que no te’l demanava
Em vàreu fer el confident
Del seu dolor i la teva barra
De dia era l’amic atent
De nit el teu company de farra
I un dijous estrany, emmascarant enganys
Vaig notar espantat que l’estimava
Parla que jo t’escolto enlluernat i em perdo;
Parla, mentre somio tot el que podríem ser
Si et tingués
Des del primer moment vas ser
El millor company de plors i festes
Sempre fidel, guardant discret
L’estat de les meves conquestes
Vaig tornar aviat sense haver avisat
I al desar la clau allà estàveu
Parla, que jo t’escolto derrotat i em perdo
Parla, que necessito el teu consell com sempre
Parla, mira que mai hagués pensat veure’t tan mut
Tan venut
Parla, com explicar-te que hi ha coses que no es parlen
Com fer-te entendre que ningú és culpable
Parla’m, creure-me que mai hagués volgut
Veure’t tan mut
Tan vençut