Ses estrelles del cel

Amb sa mateixa peresa
Que un home descarrega un piano
Inventariam ses estrelles del cel
I clovelles de molt bons pistatxos
I amb sa mateixa pobresa
Omplim es cendrer amb una llosca
I mos pensam que menjam
De sa fruita madura sa carn olorosa
I és igual
Si ja no mos queden pessetes
Perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca
De s’excel·lentíssim ajuntament de Lloseta
I amb sa mateixa aigua clara
Que es homes se renten sa cara
Recuperam sa puresa
Des dies de crisi que mos arruinaren
I amb sa mateixa mirada
Que es homes se miren sa Lluna
Noltros miram sa farola
Pes vidres que sonen a gotes de pluja
I és igual
Si mos engeguen d’aquesta casa
Si mos hi menja sa merda, i es cables fan xispes
Ses teules degoten i ses bicicletes estan rovellades
Viure és sobreviure
Es futur parabòlic
Amb atletisme d’imbècil
I equilibrisme d’alcohòlic
Viure és sobreviure empresonat
Dins un rellotge d’arena
Lliure dins un infinit arenal
Lliure de morir-te de fam
Amb sa mateixa peresa
Que un home descarrega un piano
Inventariam ses estrelles del cel
I clovelles de molt bons pistatxos
I amb sa mateixa pobresa
Omplim es cendrer amb una llosca
I mos pensam que menjam
De sa fruita madura sa carn olorosa
I és igual
Si ja no mos queden pessetes
Perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca
De s’excel·lentíssim ajuntament de Lloseta
Viure és sobreviure
Es futur parabòlic
Amb atletisme d’imbècil
I equilibrisme d’alcohòlic
Viure és sobreviure empresonat
Dins un rellotge d’arena
Lliure dins un infinit arenal
Viure és sobreviure
Es futur parabòlic
Amb atletisme d’imbècil
I equilibrisme d’alcohòlic
Viure és sobreviure empresonat
Dins un rellotge d’arena
Lliure dins un infinit arenal
Lliure de morir-te de fam
Lliure de morir-te de fam
De morir-te de fam