Estendre sa roba

Jo, sense anar més enfora
Som es primer que necessit
Que me facin passar ses hores
Amb un mínim de certesa
Que sa vida és qualque cosa
Jo surt a estendre sa roba
I me tir per es balcó i sé volar
I no sempre me va bé
I no sempre me pens que no cauré
Antenes, terrats
Carrers d’abril assolellats
Llençols eixuts amb suavitzant
Un camp de blat
Fa ones amb es vent
Jo m’he tancat dins jo mateix
Jo, sense anar més enfora
Som es primer que necessit
Que me facin passar ses hores
Amb un mínim de certesa
Que sa vida és qualque cosa
Dins un ull tenc ses idees
Dins un altre ses diarrees
Antenes, terrats
Carrers d’abril assolellats
Llençols eixuts amb suavitzant
Un camp de blat
Fa ones amb es vent
Jo m’he tancat dins jo mateix
Antenes, terrats
Carrers d’abril assolellats
Llençols eixuts amb suavitzant
Un camp de blat
Fa ones amb es vent
M’he equivocat
No sé què he fet