El mar

Deu ser nit a Laaragi
I, com aquí, els estels han sortit del seu niu
Vaig venir en vaixell
Escortat per les ones del mar
Quan jo era petit somiava que un dia
Seria el teu marit
Però la sort se m’acaba
I no sé si podré tornar mai
Vull tornar a Marraquesh
Galopar cap al Sud
I tornar-me a banyar al teu mar
No tinc cap més desig
Vull tenir feina i sostre
Segurament tu ja ho tens
Allà d’on vinc la misèria
Uneix el meu poble
I deshonra el nostre passat
I ara a les portes d’Europa
El meu somni s’està acabant
I ara el mar s’emporta el meu poble
Quan de nit salpen les barques cap al Nord
He vist morir els meus amics
Es jugaven la vida
Per només un tros de pa
Han deixat molt enrera
Dones, fills i quimeres
Per llençar-se a les rutes del mar
És molt trist esperar
Tots som fills del fracàs
D’un món només just per uns quants
Potser Alà ens reserva
Llarga vida després del final
I ara el mar s’emporta el meu poble
Quan de nit salpen les barques
I ara el mar s’emporta el meu poble
Cap al Nord
I si un dia per força no puc tornar mai
Els teus ulls no podré oblidar
Ets la meva esperança
Un camí que no té final
I ara el mar s’emporta el meu poble
Quan de nit salpen les barques
Cap al Nord s’enfonsa el meu poble
Quan de nit salpen les barques
I ara el mar