El Gran Circ Dels Invisibles

S’obre el teló
Del gran circ de la mentira que han alçat
Un dia mes als carrers dels oblidats
Els oblidats
Que es passen mitja vida naufragant
Creuantels mars de la seua soletat
La soledat
Que viu de fer equilibris als carrers
Sense res mes que la vida que li han pres
Com aquell pres
Que escriu cançons d’amor a les parets
Per somiar un món sense carcelers
Però a les nits dels nostres barris
Han tornat a sonar
Les velles cançons de guerra
Que aviem oblidat
Al gran circ dels invisibles
No podrem escapar
Però avui em pres
L’humil decisió de lluitar:
El circ ha començat!
S’obre el teló
Del gran circ de la gran mentira que han alçat
Un dia mes als carrers dels silenciats
Els silenciats
Que engreixen les misèries de l’estat
Entre els lleons de la seua dignitat
La dignitat
Que es perd entre els pallassos del poder
Fent malabars amb els propis sentiments
Els sentiments
Que moren a les portes dels burdells
Dels mercaders dels somriures presoners